ANEM AL TEATRE?.Sí, a vore BESOS de Carles Alberola. Activitat de Tancament del Projecte @llegirxdirms2

20130525_193318 (2)

Després de tot el treball realitzat per l’alumnat a Twitter, calia aprofitar la tornada a l’escena de Carles Alberola i la seua obra BESOS. Calia aprofitar el regal que ens oferia el destí. L’alumnat que ha participar al projecte del procés d’avaluació lector amb Twitter, és qui va piular el tuit sobre les dades i la possibilitat d’anar a vore l’obra.

Ahir per la vesprada, dissabte 25 de maig a les 20,30 van anar al teatre amb els alumnes que voluntariament van voler compartir el temps del cap de semana assitint a una activitat vinculada al centre; d’alguna forma era també un tancament del curs.

Van ser puntuals, i Carles Alberola abançs de començar la representació, va donar les gràcies per tornar als escenaris amb l’obra BESOS a la ciutat de valència, desrpés de 18 anys (jo vaig pensar que la vaig vore feia tant de temps, com l’edat dels alumnes que acompanyava …el temps passa tan depressa), però encara que ells eren un altra generació i algunes de les cançons que vertebren els diàlegs als diferents esquetxs, no eren tan identificables per ells, com per mi; van riure i sobretot van sonriure. Era el un símbol d’agraïment. També van realizar alguns tuits amb #besos.

Si hem d’afegir altra conclusió del treball és aquesta vinculació a la vida cultural del lloc on es resideix, evidentement en aquest cas ha sigut una sort poder anar a vore BESOS al teatre Flumen, però com a activitat de tancament es pot organitzar una visita literària per la ciutat de valència pels poemaris de Vicent Andrés Estellés, pels carrers de Sueca per apropoar-nos a Joan Fuster, a una sessió de cinema amb les adaptacions de Dones d’Isabel Clara Simón… són moltes les vinculacions amb la realitat que podem fer com tancament del treball a la xarxa. Estem així fomentant en l’alumnat la competència cultural.

El curs ha sigut intens en activitats, en nombre de tuits i sobretot en treball per ells, que des del primer moment van aceptar el repte d’aquesta aventura, com els acompanyats aventurers d’Ulisses, com si cadascú d’ells foren el propi Ulisses a la recerca de la vida. Gràcies per deixar-me ser una espectadora previlegiada.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s